CRITERIS BÀSICS QUE DONEN LLOC AL PARC FERROVIARI DE MARTORELL

La constant i cada cop més ràpida evolució de les societats modernes en els seus diferents àmbits fa que les realitats quotidianes i els modes de vida dels seus membres experimentin una ràpida transformació que sembla fugir de tot control. Així, en uns intervals de temps cada cop més curts, tot allò que avui constitueix una innovadora aportació i un revolucionari factor de progrés esdevé d’un dia per l’altre en quelcom d’obsolet, superat per altres elements pràcticament inimaginables fins al moment.

No obstant, una realitat que sembla imparable ha de ser contemplada amb deteniment ja que, en ocasions, una evolució tècnica tan ràpida pot oferir aspectes altament positius. Fa tan sols unes poques dècades que els combois ferroviaris utilitzats en els nostres desplaçaments estaven formats per cotxes de fusta i eren remolcats per fumejants locomotores de vapor. Això que llavors formava part de la més quotidiana normalitat és avui d’una singularitat extrema. Tant o més en un país com Espanya, on a diferència de la resta de països europeus, la desaparició de la tracció vapor i d’altres elements ferroviaris tradicionals, no ha anat acompanyada de la extensió de serveis amb material d’aquest tipus en iniciatives de caire cultural.

En el nostre país, tan sols cal anar a veure una circulació extraordinària d’un tren de caire històric per tal de veure l’atracció que aixeca a propis i estranys. L’espectacularitat del fet aixeca mostres de gran entusiasme entre tots els assistents que contemplen el pas del comboi o viatgen pròpiament en ell, existint una barreja generacional entreteixida de sentiments i records per una banda i de perplexitat davant d’una desconeguda grandiositat per l’altre. En aquest marc, un material d’explotació que havia quedat obsolet i fora de servei des de feia anys adquireix amb el pas del temps un valor extraordinari que no havia estat considerat llavors. A dia d’avui, una composició ferroviària remolcada per una locomotora de vapor i formada per antics cotxes de viatgers te per a la població en general, un singular i enorme atractiu.

Amb la constatació d’aquesta realitat i fruit de la irrenunciable responsabilitat social que mena els nostres posicionaments i conductes, estem obligats a plantejar-nos la forma en que aquest enorme potencial es pot posar al servei de la millora del nivell cultural de la nostra societat. Especialment, en aquest cas, relatiu a la posada en valor del nostre patrimoni industrial en matèria ferroviària. Tot això sense perdre de vista que, donat l’atractiu que té de per sí aquest tipus de patrimoni, la utilització de material històric en qualsevol lloc i circumstància es ja un fet altament positiu en sí mateix que contribueix a la sensibilització cultural i al reconeixement d’una evolució tècnica que ha portat al ferrocarril a convertir-se, per la seva sostenibilitat, en el mitjà de transport del futur.

Davant aquesta situació, entenem que les actuacions a desenvolupar han de ser orientades, fonamentalment, al següent:

1. Propiciar el rescat i rehabilitació de tot el material ferroviari que tingui a dia d’avui un futur incert i no sigui objecte d’una conservació o utilització conforme amb el seu valor patrimonial, a l’objecte d’obtenir d’ell la màxima rendibilitat cultural en tots els ordres.

2. Utilitzar l’expressat increment de la sensibilitat cultural cap al patrimoni industrial en general per tal de crear i donar impuls a tot tipus d’iniciatives on l’atractiu de la utilització operativa de material ferroviari d’època tingui un important valor en sí mateix i constitueixi un instrument de molt més gran abast, destinat a difondre els valors inherents al mateix.

Respecte als criteris de caire cultural als que sotmetre el que és la pròpia restauració del material ferroviari creiem que, com a instruments bàsics de treball, cal considerar en tot allò necessari els diversos documents publicats a tal fi durant els darrers anys. D’entre ells, la denominada carta de Riga (Letònia), els criteris de la qual varen ser adoptats per unanimitat a l’Assemblea General de FEDECRAIL (Federació Europea de Ferrocarrils Turístics i Històrics) que va tenir lloc a Anse (Lyon) el 16 d’abril de 2005.

Resum dels esmentats documents      /      Carta de Riga (Castellà)

carta.riga