MATERIAL FERROVIARI ASIGNAT AL PARC

El PARC FERROVIARI DE MARTORELL compta amb una sèrie de vehicles ferroviaris històrics, totalment operatius, asignats de forma permanent a les activitats que en ell es desenvolupen. El conjunt d’aquest material constitueix l’oferta bàsica adreçada al públic interessat en visitar-lo i en participar de les diferents actuacions que se li ofereixen. Cada un dels vehicles participa en el conjunt de l’activitat segons ho aconsellen les diferents circumstàncies.

VEHICLES HISTÒRICS

COTXE DE VIATGERS DE 3ª CLASSE, DE DOS EIXOS, AMB DEPARTAMENTS. L.B.A. C-8

Aquest cotxe va ser construit el 1889 per The Ashbury Railway Carriage, de Manchester (Regne Unit), per a la Cía. de los Ferrocarriles de Lorca a Baza y Águilas (L.B.A.). En aquesta companyia va estar matriculat com a C-8. Després de la Guerra Civil fou integrat en el parc de la recentment creada Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, on va passar a tenir la matricula C-4358. Anys més tard va estar desprovist de la seva estructura interior i convertit en cotxe tècnic de socors, sent rematriculat com SA-4610.

Es tracta d’un cotxe de plataformes tancades i departaments independents. L’accés a aquests, per tant, té lloc des de l’exterior a través dels estreps corresponents. Respon a la clàssica tipologia britànica del segle XIX, destacant per la incomoditat que caracteritzaba el viatge en aquest tipus de vehicles durant els primers temps de l’evolució ferroviària. En cada un dels cinc departaments hi han 12 places asegudes. En total, 60 places.

COTXE DE VIATGERS DE 3ª CLASSE (OBRER), DE DOS EIXOS, AMB CORREDOR. M.Z.A. A-330

Aquest cotxe va ser construit el 1912 per la Compañía Auxiliar de Ferrocarriles, de Beasain (Guipúscoa), per a la Cía. de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.). Fou fabricat com a cotxe de 1ª classe amb corredor lateral. En aquesta companyia va estar matriculat com a A-330. Després de la Guerra Civil fou integrat en el parc de la recentment creada Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles. Posteriorment, el vehicle fou transformat i convertit en cotxe per al transport d’obrers, perdent  la seva estructura interior i el servei per a passar a disposar d’un únic espai amb corredor central. Amb tal motiu va ser rematriculat com CO-335. Compta amb 35 plazas asegudes.

Es tracta d’un cotxe de plataformes obertes i corredor central, a cada un dels laterals del qual disposa d’una sèrie de bancs per a la distribució dels viatgers. Les finestres formen part de l’estructura del cotxe corresponen als tres antics departaments de 1ª classe. No obstant, en haver estat reconvertit en cotxe obrer, els espais interiors resulten profundament cridaners i gens d’acord amb les estretors que es suposa hauríen de caracteritzar un vehicle de 3ª classe (obrer). Més encara si tenim en compte la finestra aïllada, corresponent a l’antic servei, avui inexistent.

COTXE-SALÓ, DE DOS EIXOS, AMB CUINA I BANY. OESTE S-3

Aquest cotxe va ser construït el 1929 per la Sociedad Española de Construcción Naval, de Sestao (Viscaia), per a la Cía. de los Ferrocarriles de Madrid a Cáceres y Portugal (M.C.P.), si bé la seva entrega va tenir lloc un cop constituïda la Cía. Nacional de los Ferrocarriles del Oeste de España. En aquesta companyia va estar matriculat com S-3. Després de la Guerra Civil fou integrat en el parc de la recentment creada Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, on va passar a dur la matrícula Z-203.

Es tracta d’un típic cotxe-saló d’alta distinció, destinat al trasllat d’importants personalitats o directius de la pròpia companyia ferroviària. Totes las companyies ferroviàries comptaven amb algun cotxe d’aquest tipus per a ocasions assenayalades. Compta amb dos amplis salons en cada un dels seus extrems, dotats de butaques i sofàs convertibles en llits. Disposa de cuina i bany, així com d’un altre departament interior, comunicat amb aquest últim. Incorpora també una caldera de carbó per a la calefacció del vehicle.

VAGÓ TANCAT, DE DOS EIXOS, PER A MERCADERIES EN GENERAL. RENFE J-102.513

Aquest vagó va ser construït el 1954 per Astilleros de Cádiz, empresa radicada en aquella capital andalusa i també dedicada, a més de a la construcció de vaixells, a la construcció de material ferroviari, per a la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles. En aquesta companyia va estar matriculat com J-102.513.

Es tracta d’un vagó tancat per al transport de mercaderies en general. El seu disseny neix de la Comisión de Unificación del Material, ens que en la dècada dels anys 20 va realitzar un esforç unificador del material que tenien les diferents companyies que operaven a Espanya. Els criteris i dissenys definits per aquesta Comisión van tenir vigència durant las dècades posteriors, construïnt-se vagons dels models llavors adoptats fins ben entrada la dècada dels anys 50. Compta amb un únic espai interior, diàfan. En l’actualitat, aquest interior està adaptat com a vehicle taller pera a poder atendre les diferents necessitats operatives, tota vegada que va dotat de compressor d’aire i de generador elèctric.

VEHICLES AUXILIARS

LOCOMOTORA DIESEL-ELÈCTRICA, DE QUATRE EIXOS, PER A USOS DIVERSOS

Aquesta locomotora diesel-elèctrica pertany a la sèrie fabricada entre 1966 i 1969 per General Electric i per Babcock-Wilcox, de Bilbao (Viscaia), per a la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles. En aquesta companyia va estar matriculada com 10.825.

Es tracta d’una màquina molt versàtil, apta tant per a serveis de línia como per a maniobres. Desde la seva entrada en servei aquestes locomotores van assumir molts dels serveis que venien fent-se a les línies espanyoles. Donat el seu escàs pes per eix es varen convertir en adequades per a traçats secundaris de dèbil tràfic. Compta amb un motor Caterpillar D398, capaç de desenvolupar una potència de 710 CV. El model deriva del U10B, estàndar de General Electric, del que han circulat numerosas unitats per diferentes paisos, Les seves característiques tècniques permeten utilitzarla per a trasllats i tasques externes al propi PARC FERROVIARI DE MARTORELL.